Small Deaths

"I don't think the world is the way we like to think it is. I don't think it's one solid world, but many, thousands upon thousands of them -as many as there are people- because each person perceives the world in his or her own way; each lives in his or her own world. Sometimes they connect, for a moment, or more rarely, for a lifetime, but mostly we are alone, each living in our own world, suffering our small deaths"

- Charles de Lint, “Small Deaths”.

Som totalment incapaços de comprendre el sofriment aliè, és impossible posar-se a la pell d'una altre persona i comprendre-la si no vius en la teva pell allò que viu l'altre. Ja ho diuen, que naixem sols i morim sols... Li tenim por a la soledat però, per què? Al cap i a la fi tots som conscients que no hi ha ningú des del principi i per sempre més que un mateix, i no hi ha ningú més que tu dins el teu cos, o la teva ànima, que pugui comprendre't a la perfecció.

Som els nostres records, som un munt de pensaments i sentiments acumulats en el temps, som només carn i ossos... i tot i que la base és la mateixa, som, cadascú de nosaltres, un món inimitable. I qui, a part de nosaltres mateixos, pot encaixar en aquest buit que som, inexacte i diferent cada un?

Ens agrupem per coincidències, per instint de supervivència, per estimular la intel·ligència, per la necessitat de desenvolupar l'ànima, els sentiments. Perquè quatre ulls veuen més que dos. El nostre món, sense la atracció dels altres, no és res més que un punt mort sense cap valor. Ho necessitem, no hi ha vida sense aquesta roda perfecte... però que irònic resulta que, després de tot, només ens tenim a nosaltres en l'últim ale, i només nosaltres som realment conscients de qui som.