Què hi fem, aquí?

Penso que el món es regeix pel caos, un caos immens i absolut. Què puc dir? Tothom té la seva part negativa a la vida, tothom té problemes i això està ben clar, algun racó del teu món sempre queda brut per més que t'hi deixis la pell en que aquella obscuritat sigui un troçet més de llum. Tothom és diferent, cadascú és un univers distint a l'altre, per molt que el que veiem tots sigui el mateix mai serà interpretat de la mateixa forma. Tot és relatiu, tot balla constantment sense basar-se en cap mena de norma o llei. 

Per això em vinc a referir que, tant se val tot el que s'amaga rere meu. Tant se val d'on venim i on anem, tan se val qui sóc com a aparença física. El que importa és qui som com a persones, amb tot allò que portem dintre, amb tot allò que ens fa ser qui som... Es tracta de ser, no de fer ni tindre.

Al cap i a la fi només ens queda pensar, sentir i actuar, i és precisament aquí on entra el caos. El món no ho pot entendre ningú, pots viure com vulguis i agafar-te a qualsevol teoria estúpida que trobis mitjanament raonable, però, realment, és tot incert, tot suposat, vivim sobre un munt de núvols.

No hi ha res aquí. Així, arribo al caos. Els nostres mons s'empenten els uns als altres, caos contra caos. Supervivència? Cada cosa gira per on vol, degut a què? No ho sé ni ho sabre mai. I és per això que no se sortir del meu món, es més fàcil posar-hi barreres i obrir alguna finestreta quan realment et sents segura. És per això que ballo per aquí i per allà, que sóc i no sóc... 


Ah... Qui som? Com ho fem? Com enllacem el nostre caos amb el caos d'allà fora? Què pensar de tot, de tothom, del món sencer? Què hi fem aquí?