Tan sols tu.

I se'm trenca l'ànima, se'm cau a terra i, si tu no hi ets amb mi, sóc incapaç de recollir la meva vida esmicolada. Sóc incapaç de ser qui sóc, de lluitar per tirar endavant. El cel no té colors, la llum s'apaga a cada instant i no m'importa, no m'importa si l'única llum ets tu perquè és l'única que vull veure. No m'importa gens que el món esclati en mil si sóc amb tu fins al final.

I ho sento, sento amb tot el meu cor si algun cop t'he fet mal. Sento ser tan idiota, tan victimista i freda, sento que potser pensis que sóc una persona sense cap ni peus, sense idees ni personalitat. No saps fins a quin punt m'arriba a fer mal si tu estàs trist, i més si jo en sóc la raó. No hi ha res a l'univers sencer que em pugui foradar més el cor que el teu dolor.

No vull estimar a ningú més que a tu, no vull sentir un t'estimo de cap persona més. Tu, i només tu ets la meva única raó per viure. I ho intento, intento ser lo millor del teu món, intento cosir totes les ferides i aprendre dels errors. Intento ser forta, ser valenta i decidida per tu, ser la persona en la qui més puguis confiar i així poder escoltar-te fins que arribi la matinada o la nit següent. Ser tot i ser res.

T'estimo, i això no és pas un sentiment del que tinguis que dubtar mai. Et necessito, no hi ha res més, no puc dir res més que això. Ho faria tot, ho donaria tot, la vida sencera, només perquè siguessis feliç un instant.

I potser aquestes paraules no signifiquen res o ho diuen tot, però és el que sento i, si encara no t'ho he demostrat, m'esforçaré fins deixar l'ànima perquè entenguis que ets tu la meva àncora i el meu timó, ets tu qui em guia, qui em manté viva i l'única persona capaç d'enfonsar-me fins al centre de l'infern.

Tan sols parla, tan sols guia'm, tan sols porta'm, tan sols digue'm com buscar-te, com trobar-te. Si tu volguessis creuaria el temps per estar amb tu abans de l'hora i per sempre. Tu ets la llum, tu ets el camí, tu ets la fi del meu destí. Sento el cor, el sento a dintre, sento algú dins meu que crida, diu que segueixi encara que em senti feble. Tant se val si d'un gra se'm fa una muntanya, tan se val el que hagi d'aguantar per tu, no m'importa que hagi de deixar la porta ben oberta, si es el que tu vols.