Never let me go...

Al teu costat s'esborren tots els records, no existeix l'amargor que va deixar el passat. Al teu costat el temps se'm fa no res, les hores es burlen de mi i, quan arriba el moment de marxar, sembla que acabi d'arribar. Quan em trobo sola tornant a casa tot se'm fa fosc, el temps torna a burlar-se de mi amb la seva angoixosa lentitud. 

Sembla mentida que d'un únic moment pugi fer-ne tantes espurnes d'or, que un instant sigui suficient per fer-me sentir viva un altre cop, més que suficient per donar-me ales fins el pròxim moment. No pots imaginar-te que fàcil és viure i suportar amb coratge tota la pena si tu hi ets amb mi. És tot tan senzill com recordar-te, tan senzill com somiar-te per treure un somriure que m'ajudi a seguir caminant.

Un minut se'm fa etern quan he d'esperar per veure't, però esperaria amb gust tota una eternitat. No em fa falta res més per ser feliç, el silenci es fa música entre abraçades i bogeries. I és per això que no hi ha inferns que valguin, no hi ha mars braus ni vents indomables que em pugin fer deixar d'estimar-te.