domingo, 29 de julio de 2012
In the thickness of time
Cuando menos te lo esperas, PAM, otra vez esa sensación de soledad y
odio a ti misma. Sin llamar, sin pedir permiso, entra y te inunda sin
que puedas pararla. A veces me pregunto qué sentido tiene todo esto,
aguantar día tras día la misma mierda sin encontrar nada que te haga
sonreír al menos un segundo cada veinticuatro horas. Monotonía,
melancolía, rábia, y seguir, seguir caminando... De mientras, todo el peso en tus espaldas, el tiempo va pasando, pasos cortos, sin aliento. Y qué más da, hoy es un mal día.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Nena, estàs molt adolescent, eh? Self-esteem!!! Ja t'ho vaig dir, tu ets l'única responsable del teu estat d'ànim, tu pots canviar-ho, pots encarar qualsevol problema i acabar amb ell, i si tu estàs bé, si et pots canviar a tu mateixa, podràs canviar el món. El món no sols es canvia lluitant, es canvia amb somriures, perque encara que no t'ho sembli, l'amor mou muntanyes, i l'amor més important, és l'amor a un mateix. ;) Deixa enrera aquesta foscor que tant t'envaeix i que no et deixa obrir els ulls a una realitat diferent. Sentir-se viva i conscient també et pot fer feliç. No ets un bé del ramat, i això ja és un motiu per somriure. :)
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
EliminarNo és pas que estigui adolescent, són moltes coses que a vegades acaben superant els meus intents de ser forta. És veritat que em falta molta autoestima i que, amb això, ja guanyo molt... però per mi, tot i que ho intento (i tot i que ningú s'ho cregui) no és fàcil, hi ha moments en els que no puc suportar-ho més i em deixo emportar.
EliminarJa et dic, va per dies... i no creguis que els dies foscos sorgeixen del binomi baixa autoestima/adolescencia (que la primera cosa si que influeix però), són moltes situacions difícils que aconseguirien esgotar les forces de qualsevol.
Igualment, considero important recordar que acostumo a escriure només quan estic malament i no quan estic inspirada (error fatal, ho se)... no sóc així de pessimista i pansida tot el temps, són moments, dies, temporades difícils.
Però bé, moltes gràcies pels consells, els tindré en compte!:)
:D M'agrada molt com escrius, sols que és això, sempre ho fas quan estàs xof. Espero que a partir d'ara les coses et rutllin millor i siguis més feliç, malgrat la misèria que ens envolta. Una abraçada, bonica!
Eliminar