domingo, 5 de febrero de 2012
Empty hands
Dar vueltas y vueltas sin encontrar ninguna salida, volver una y otra vez a tropezar con la misma piedra y sentirse, si es posible, cada vez más estúpida. Andar con la vida colgando, arrastrándola, intentando vislumbrar algo de esperanza entre ésta enredadera de pensamientos raídos, marchitos por cada golpe, por cada sentimiento que se volvió amargo. Ojalá pudiese creer que todo irá bien.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Noia, ho veus tot massa negre. Necessites llum a la teva vida. Només cal mirar endavant, i trobar les espurnes enmig de la foscor. No és fàcil, però es pot. ;)
ResponderEliminarSi, tens raó, tot i que haig de dir que tinc la mala costum de escriure en els meus pitjors moments... També escric històries i cosetes positives, ja te les ensenyaré ;)Oh, que per cert, a la història que estic escribint ara la meva protagonista es diu Ona! (la tinc una mica abandonada, per això i ja no m'enrecordava xD)
ResponderEliminarMoltes gràcies per llegir!
Hahaha, quina casualitat! A tu també t'agrada el nom d'Ona, doncs? :)
ResponderEliminarGràcies a tu per escriure! I per llegir la meva Ona. :P